Ramon Mirabet: "No volia ser un turista del jazz, en realitat soc un turista quan faig pop"

Mirabet explica que volia que l'àlbum "sonés de veritat i fos creïble" i no semblar un turista en el món del jazz. Recorda quan va ensenyar a la seva oficina el disc, li van dir que tenien por precisament que semblés un turista del jazz, però van traslladar-li que no era així i que l'àlbum estava fet des de la veritat. "I aquesta credibilitat era una cosa que buscava amb els músics tocant a la vegada". El músic tenia ganes que quan la gent escoltés el disc "escoltés una veritat i no el típic disc de cantant de pop, rock i que fa el seu disc de 'crooner' perquè li ve de gust".

De fet, manifesta que se sent un turista quan fa música pop. Reflexiona que el pop té una melodia que és molt marcada, i això no ho té el jazz o aquesta cançó d'intèrpret clàssic, que és una melodia molt "més lliure". "M'hi sento més còmode". Així mateix, ressalta que al final el nou disc que ha fet no deixa de ser el pop dels anys 30, 40 i 50.

Mirabet homenatja el seu pare en aquest treball. "No només la inquietud de fer aquest disc m'aboca al meu pare i a la meva infància, sinó també als músics que m'acompanyen, que van ser companys quan el meu pare començava a estudiar al Taller i tocaven a la big band de l'aula". Entre els seus companys hi havia Jorge Rossy o Perico Sambeat.

El disc s’ha enregistrat amb tots els músics tocant junts i alhora, cercant "un so directe, natural i càlid" amb microfonia "sense artificis ni sobreproducció". Cada tema es va registrar en tres o quatre preses.

El repertori inclou cançons que Mirabet escoltava de petit a casa amb els seus pares, estàndards associats a figures com Frank Sinatra, Ray Charles, Billie Holiday, Chet Baker, Nat King Cole o Sister Rosetta Tharpe, juntament amb una reinterpretació de 'Grace' de Jeff Buckley.

Mirabet confessa que no sap com es posiciona la seva música en la indústria actual, però sí que sap com es posiciona en el seu interior. "Estic en un moment personal que sento molta pau i la meva ambició i pretensió ja no és omplir llocs més grans sinó cada cop fer música més bona i anar descobrint coses de mi i anar posant-me a prova". En aquest context, ressalta la frustració que crea intentar aconseguir més escoltes o més visualitzacions. "He tastat aquesta frustració i no m'agrada".

Diu que potser 'Ramon Mirabet All-Star Jazz Project – Songs I heard' no té lloc ni cap posició en el marc de la indústria catalana. Per a ell, però, representa "un dels moments més importants de la meva vida. Espero fer música tota la vida i sé que ara potser els meus discos no tenen l'altaveu que m'agradaria, però potser quan tingui 60 anys la gent té ganes d'escoltar el meu tercer disc o el meu segon disc i potser es valora molt més les coses que he fet".

Concerts

Ramon Mirabet i el seu All-Star presentaran aquest nou projecte en directe en una sèrie de concerts al llarg del 2026, amb la incorporació del contrabaixista nord-americà Doug Weiss. La primera data confirmada és el 28 de novembre de 2026, al Palau de la Música Catalana, dins del marc del Festival de Jazz de Barcelona.

"Al concert la gent podrà escoltar el que va passar a l'estudi, aquesta comunió que va haver-hi entre nosaltres, aquesta màgia que va passar", diu. Al directe hi haurà més cançons a part de les vuit de l'àlbum. N'hi haurà d'altres que no van entrar al disc i que el porten també a la seva infància.