Najat El Hachmi publica 'Els secrets de la Nur': "Escriure per a joves lectors és una gran responsabilitat"
L'escriptora Najat El Hachmi (Nador, 1979) s'estrena en literatura juvenil amb 'Els secrets de la Nur' (Estrella Polar), un llibre que segueix la història d'una nena llesta i amb una gran capacitat d'observació que va a parar al millor institut de la ciutat després de rebre una beca. Quan arriba allà, però, topa amb un món ben diferent del seu, on veu que existeixen les desigualtats i on, per primera vegada, es descobreix diferent. El racisme o la identitat són alguns dels temes que tracta El Hachmi en un llibre amb el qual volia "mirar el món" a través dels ulls d'una nena. Si bé reconeix que ha sigut una experiència bonica, també afegeix que li feia "molt de respecte". "Escriure per a joves lectors és una gran responsabilitat", sosté.
Foto d'Eli Don / ACN.
'Els secrets de la Nur' agafa com a protagonista una nena de dotze anys, la Nur, que és filla de pares immigrants, la vida de la qual fa un gir quan la seva tutora la convoca a ella i als seus pares per dir-los que ha estat escollida per estudiar al millor institut de la ciutat gràcies a una beca. Allò que un inici li sembla una gran oportunitat – ja que desitja una educació més exigent que l'estimuli - ràpidament es converteix en una realitat ben diferent, un cop descobreix actitud de rebuig i desigualtat al nou centre.
A partir d'aquesta premissa, El Hachmi aprofita per abordar temes com el racisme o la identitat i recorda que es tracta de temes que estan ben presents en la realitat de molts nens i nenes com la Nur. "Infants que porten aquí tota la vida i que no han viscut en cap altre lloc, però que contínuament senten que no són reconeguts com a propis", insisteix. Una sensació, que en el cas de la protagonista se suma també a una etapa de la vida amb molts canvis com és la pubertat.
Segons l'autora, la idea va néixer després de visitar moltes escoles on feia xerrades i on s'anaven posant sobre la taula diferents temes que posaven en relleu una visió molt àmplia i unes diferències i contrastos brutals. "Són coses que s'han de tractar i parlar, perquè la pressió a les nenes ja és prou terrible en si", subratlla. De fet, un altre dels aspectes que agafa rellevància al llibre és la "introspecció", que és essencial per El Hachmi.
"En una cultura on predomina les imatges a vegades sembla que no hi ha una oportunitat per expressar-nos i això fa que no ens puguem entendre a nosaltres mateixos, ni tampoc al món", afegeix. De fet, a la història, la protagonista és una nena intel·ligent i amb una gran capacitat d'observació que somia en convertir-se algun dia en escriptora.
Abordar la complexitat de forma senzilla
El Hachmi reconeix que fer un llibre juvenil ha sigut el projecte més complicat que ha fet fins al moment, ja que l'ha portat a buscar maneres d'explicar "temes complexos i difícils" d'una forma "senzilla", amb un llenguatge i una història adequada a l'edat dels lectors. Els infants i joves, segons ella, són el públic més "exigent", però també el més honest a l'hora de dir si els agrada o no un llibre.
"És el llibre més complicat que he escrit mai", admet, "però també m'ha permès connectar amb la vida perquè personatges com la Nur et permeten veure el món sense prejudicis". L'escriptura d''Els secrets de la Nur' ha coincidit, a més, amb un moment vital molt dolç de l'autora, que anava veient, en paral·lel, com creixia la seva filla.
"El conflicte no ve tant en com se senten les persones, sinó com els veuen els altres", recorda, "per això el llibre tampoc pretén donar cap lliçó, sinó simplement observar la realitat". D'altra banda, el títol li ha permès "acostar una realitat" que alguns infants poden no haver viscut, com el cas de la seva filla. "Ara mateix l'està llegint i em fa molt feliç, tot i que digui que se li fa estrany perquè està escrit per la seva mare", conclou.
Si bé El Hachmi no té clar si repetirà en aquest mateix camp de la literatura, afirma que l'experiència ha sigut més que positiva i que li ha fet perdre "la por". "Hi ha nens i nenes que no llegeixen, però els que ho fan, ho fan bé, i per això els pots explicar coses i parlar de tot", defensa.
