Les experiències immersives i visuals guanyen terreny a Barcelona amb una aposta per la cultura 'instagramejable'

Ikono, White Rabbit, House of Candy o Paradox Museum són només alguns exemples de les propostes immersives i visuals que s'han acomodat a la capital catalana durant els darrers anys. Si bé algunes adopten la descripció de museu, altres es defineixen més com a "experiències" que combinen art, joc i entreteniment. És per aquest motiu que són conegudes també popularment com 'instal·lacions instagramejables', per la seva relació directa amb el llenguatge visual i les xarxes socials.

"En el nostre cas incorporem una desena de sales interactives i visuals", relata Helena Sierra, mànager d'Ikono a l'ACN, "tenim piscina de boles, 'light painting', màquines d''arcade'... també disposem d'obres d'artistes internacionals i a través de tot aquest conjunt afavorim el joc i busquem que els visitants connectin amb el seu nen interior". En la mateixa línia s'expressa Laura Noya, treballadora de Paradox Museum, que remarca que en el cas del seu museu, el punt central són les paradoxes i les il·lusions.

"Darrere hi ha una ciència, i el que fem és apropar-la a la gent a través d'explicacions entenedores per a tota la família, amb un llenguatge simple i directe", detalla, i afegeix: "el visitant pot estar veient una cosa concreta, però els seus sentits i el seu cervell li fan pensar que és una altra". Pel que fa al projecte de White Rabbit, va néixer de la voluntat d'Enric Vives d'explicar quines són les "particularitats" dels catalans.

"Es triga més o menys una hora i podríem dir que és una barreja de disciplines on es poden trobar sales de projeccions, realitat virtual o estructures i creacions fetes per artistes locals", explica. Pel que fa als temes, aquests van des de la tradició dels castells, al correfoc, passant per la llegenda de Sant Jordi o la història de la Fura dels Baus. Els creadors d'aquesta experiència també estan al darrere de House of Candy – inaugurada fa només un mes -, centrada en el món de les llaminadures. "En aquest cas, és pur entreteniment", reconeix Vives.

Compartits, però massa prescriptius

La professora de la UPF El-Mecky creu que l'aparició d'aquest tipus d'experiències – no només a Barcelona, sinó també en altres grans ciutats – no és casualitat i beu directament del creixement de certes plataformes i xarxes socials. "Un nou ecosistema que busca llocs que podran produir fotos", detalla. Si bé en un primer moment pot semblar que es tracta de llocs "banals", reconeix que no sempre és així, perquè molts d'ells incorporen "obres d'art o components didàctics" que es poden trobar en altres tipus de museus.

"Treballen amb la idea d'allunyar-se d'altres espais on bàsicament hi ha un codi de silenci i de contemplació que pot intimidar", afegeix. La historiadora de l'art també recorda que el concepte de museu no és fix i pot anar canviant al llarg del temps. "Fa un segle els museus no eren com els que veiem avui en dia, així que realment el museu tradicional tampoc existeix", constata.

Per El-Mecky aquest tipus d'espais presenten una dualitat perquè, per un costat, són molt "compartits" però per l'altre, tenen un punt "individualista" que es troba en el fet, per exemple, de fer-se "moltes 'selfies' per deixar constància que hi has anat i penjar-ho a les xarxes. També qüestiona que els mateixos espais siguin els que marquin a les persones les accions que han de fer.

"Molts tenen una manera d'interactuar molt prescriptiva i això limita les interaccions perquè una part de la immersió comença precisament a partir de la imaginació d'un mateix", opina El-Mecky. "Allò sensorial va més enllà dels colors brillants", afegeix.

El paper de la tecnologia

De fet, si una cosa tenen en comú tots aquests espais és que la tecnologia forma part de l'experiència, ja sigui a través dels dispositius de les mateixes exposicions, o bé dels que té el visitant a les mans, ja que pràcticament cap no surt de la visita sense haver fet alguna captura del moment.

"Una part de la proposta busca que l'usuari estigui al centre de l'experiència", reconeix Sierra d'Ikono: "fer-se fotos, vídeos... avui en dia la gent busca la interacció". Per Noya és important adaptar-se a les noves tecnologies. "Poden servir, per exemple, per apropar el món dels museus als més joves a través d'uns mitjans que ells coneixen", apunta.

Finalment, Vives creu que el futur "va cap aquí", però també deixa clar que possiblement hi haurà "una correcció de mercat", perquè hi ha "moltes experiències". Segons la seva opinió, quedaran les que estiguin "més ben preparades" perquè la gent "haurà de triar".

Convèncer petits i grans

Els espais interactius i visuals convencen petits i grans, així com a públic local i internacional. Sierra d'Ikono subratlla la "connexió" que es crea entre adults i nens, derivada de la possibilitat de trobar una activitat pensada per més d'una generació. En dona fe en Sergi de Teià que, acompanyat del seu fill de quatre anys, reconeix a l'ACN que els ha semblat un pla molt "atractiu".

"A mi com a adult m'ha agradat i penso que per la canalla és interessant", reconeix, afegint que ho combinen "amb altres museus com el de la Prehistòria, o l'Arqueològic". També en surt convençut en Jordi, de Barcelona, que visita per primera vegada el Paradox Museum. "Hi ha coses semblants al Museu de la Ciència, té conya per passar una estona divertida, trobes efectes visuals que ja coneixes, però que impressionen", admet.

"No és una proposta per un públic específic", recorda Noya. "Juguem amb aquest avantatge perquè a qualsevol persona li pot agradar", precisa. Tampoc tenen un perfil concret a White Rabbit, tot i que el majoritari és l'internacional i el familiar. En alguns casos es combinen les dues variants, com en el de la Jenny, de Manchester, instal·lada a Barcelona durant uns dies amb la seva parella i fills.

Després d'acabar tota la ruta, valora el fet d'haver trobat una proposta relacionada amb la cultura del país que visita. "Hi ha moltes coses a fer, veure, tocar, jugar... és molt immersiu", celebra. Per Vives opinions com aquesta són valuoses perquè consoliden el seu objectiu: "que l'estranger vulgui aprendre sobre els catalans, i que el local en surti orgullós de ser d'aquí".