Els joves barcelonins es parlen en castellà a les activitats de lleure i alguns canvien al català amb els monitors
Un estudi de l'IEC considera entrenadors i monitors "referents lingüístics" en aquesta zona del país
Els joves barcelonins utilitzen majoritàriament el castellà quan parlen entre ells mentre participen en activitats esportives o de lleure, i alguns canvien al català quan s'adrecen als monitors, per bé que utilitzen molt més el castellà. Són, si més no, conclusions preliminars d'un estudi elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que s'han presentat aquest dimecres en el marc de la jornada 'L'ús del català entre el jovent de Barcelona. On ens trobem?'. La institució considera, a partir d'aquests resultats, que el rol dels entrenadors i els monitors per a la prescripció lingüística és un element "indispensable" per al foment de la llengua a l'àmbit de l'esport i el lleure, per la qual cosa els considera "referents lingüístics".
Foto de Sara Soteras.
A la sessió d'aquest dimecres s'han presentat les dades recopilades a partir de l'observació i l'anàlisi quantitativa i qualitativa feta en onze centres esportius i de lleure barcelonins. En total, han participat en aquesta fase del projecte 720 joves i 113 monitors i entrenadors.
Aquestes dades indiquen que els monitors fan un ús "rellevant" del català i que quan els participants s'hi adrecen mantenen "en part" aquesta llengua, tot i que "usen molt més el castellà". També es constata que els participants, quan parlen entre ells, "fan un ús majoritari del castellà".
S'observa també una "forta asimetria lingüística", ja que els monitors i entrenadors mantenen més l’ús del català que els participants, tot i que el castellà "continua sent majoritari".
Davant d'aquest escenari, l'IEC advoca per dissenyar estratègies "globals" als equipaments de lleure o esportius i que hi hagi un acompanyament "sostingut" de prescriptors i de la direcció dels centres.
També s'ha observat que crear hàbits nous és més fàcil a començament de curs que a mig curs, perquè les dinàmiques inicials "es mantenen per inèrcia". Alhora, l'anàlisi qualitativa mostra que el grau de sensibilitat institucional envers la qüestió lingüística varia segons l'equipament, i la coherència lingüística de la direcció és un factor "determinant".
Per tot plegat, l'IEC adverteix que revertir la tendència actual requereix unes estratègies "sostingudes en el temps", una política lingüística "ferma" i unes eines "concretes" que facilitin la transformació real dels hàbits lingüístics en els espais d'oci juvenil.
