El muralista Aryz exposa la sèrie d'estudi 'Vestigio' al Reial Cercle Artístic de Barcelona
Octavi Arrizabalaga, més conegut com a Aryz i popular pels seus murals de gran escala creats arreu del món, visita aquests dies el petit Reial Cercle Artístic de Barcelona amb obra d'estudi, un terreny que mai ha deixat de cultivar. Es tracta de l'exposició 'Vestigio', la sèrie de pintures sobre llenç que, partint de representacions animals i del cos humà de referents clàssics, acaben prenent la forma, el color i l'estil propis de l'artista. A més, Aryz hi ha dut també una instal·lació de més gran format de dues ballarines, que també són un "vestigi", però en aquest cas el d'una exposició recent d'Arrizabalaga en un antic convent de Bolonya. 'Vestigio' es pot visitar fins el proper 14 de maig.
Foto de Pau Cortina / ACN.
Aryz és un destacat creador d'art urbà que ha transformat murs d'arreu del món, des de casa nostra fins a l'Àsia, passant per Rússia i també els Estats Units, on de fet va néixer l'any 1988, tot i que de ben petit va venir a viure a Barcelona i avui està establert a Cardedeu.
Recentment Aryz ja va ser notícia perquè va ser el primer artista a estrenar els murs fluvials del riu Besòs en el marc del projecte de museu d'art urbà a l'aire lliure BesArt. Aprofitant l'avinentesa, els responsables del Reial Cercle Artístic (que també estan implicats a l'esmentat museu) van voler convidar-lo a fer una exposició a les seves sales amb obra pictòrica d'estudi.
Aquesta ha estat l'ocasió perquè el de Palo Alto (Califòrnia) hi mostri una petita sèrie de pintures que representen el cos humà i diversos animals i que porta per títol 'Vestigio'. És així perquè, en l'origen d'aquestes creacions hi ha una inspiració original (que a vegades s'endevina) de figures d'obres d'art d'altres èpoques. Això sí, la paleta de colors, la superposició de plans i l'estil propi d'Aryz fan difícil d'esbrinar el motiu concret que els ha inspirat.
Es pot llegir com un elogi a la pintura, diu ell. "Són vestigis de l'ofici de pintor, que a vegades es troba una mica a faltar". Hi ha referència, per exemple, a obres del Museu del Prado, en alguns casos "petites parts" d'algun llenç, i en un cas un quadre sencer, la representació d'un galgo de que és un galgo de Paul de Vos.
Crear a l'estudi
Acostumat a ser reconegut per les seves grans obres a l'espai públic, particularment en murs, en canvi Aryz diu que se sent més còmode amb la feina com a pintor d'estudi. "Vaig començar a pintar al carrer perquè era un lloc on no m'havia de preocupar per si embrutava, i de sobte es va anar obrint un univers on pots crear on vols i el format no s'acaba", explica sobre la seva trajectòria.
Però Arrizabalaga diu que amb el temps ha vist que el "repte està a l'estudi", on de fet no ha deixat de crear. En aquest espai més íntim hi ha l'ocasió "d'equivocar-se" sense l'escrutini del vianant "des del minut zero", valora. Això sí, l'exigència en el món del llenç és potser encara més gran i la recepció de l'obra, més incerta perquè "quan pintes un mur saps des d'on i com el veurà la gent; amb un quadre no saps si acabarà als Encants, en un museu o al lavabo d'algú", s'explica.
