Carlota González-Adrio, sobre ‘La casa entre los cactus’: “Les utopies poden ser molt terrorífiques”
La cineasta Carlota González-Adrio debuta aquest divendres als cinemes amb la seva primera pel·lícula ‘La casa entre los cactus’. Una història que, com explica la directora, mostra com es desconfigura el món que ha creat una família en un lloc aparentment idíl·lic i utòpic. En una entrevista a l’ACN, González-Adrio afirma que “les utopies poden ser terrorífiques, és perillós idealitzar molt les coses i jutjar segons les aparences, i creure que coneixes algú i que no és així”. La cinta, protagonitzada per l’actriu catalana Ariadna Gil, Daniel Grao i Ricardo Gómez, es projectarà la setmana que ve al Festival de cinema de Sant Sebastià a la secció ‘Made in Spain’.
Foto de Pere Francesch / ACN.
La directora apunta que estava escrivint la seva pel·lícula i li va venir l’encàrrec de dirigir aquesta pel·lícula basada en una novel·la de Paul Pen i va començar a treballar en el guió i el projecte. “El desig de rodar i fer pel·lícules és el que hem va atraure de la proposta i era una oportunitat de la que he après molt”.
Situada als anys 70, ‘La casa entre los cactus’ explica la història d’una família amb cinc filles que viuen en una idíl·lica casa en una zona desèrtica situada a les Illes Canàries rodejada de cactus. L’Emili i la Rosa han creat una família aparentment perfecta que viuen apartats de la civilització i d’una vida que van deixar enrere. El dia a dia és tranquil fins que apareix un misteriós jove que revolucionarà a les germanes. Només l’Emili i la Rosa són conscients del perill que corren.
González-Adrio explica que és la història d’una família, però sobretot d’un pare, una mare i unes filles amb diferents personalitats que viuen en un món que ells han creat, en una realitat que confien i idealitzen, indica. Assenyala que viuen en una utopia que en un moment “deixa de funcionar” i arriba a ser “molt perillosa. És la història de com el món que han creat es desconfigura”.
A ‘La casa entre los cactus’ hi ha molts gèneres, el suspens, el drama, el thriller, fins i tot el terror: “Quan treballo en la pel·lícula no penso en cap gènere, treballo una història i dins d’una història hi ha coses que pots associar a un gènere”. Tot i això, creu que classificar les pel·lícules en un gènere les pot “empobrir”.
Ariadna Gil
L'actriu Ariadna Gil es posa en la pell de la Rosa, una mare de família, i apunta que el que més li ha interessat del projecte i el guió és la lògica de la parella i la seva forma de concebre la vida i el món. “Estava ple d’interrogants per mi com apropar-me a aquesta dona i això m’ha motivat molt”, assegura.
Gil admet que és un film molt delicat i més enllà, afegeix, que té elements de gènere, suspens o terror, tots volien fer una pel·lícula viva i de veritat. “Els personatges són una unitat familiar i cadascú té la seva història i personalitat”.
Sant Sebastià
Després de l’estrena la pel·lícula passarà per Sant Sebastià la setmana que ve a la secció ‘Made in Spain’: “Poder projectar i compartir així el que fas és molt important i té molt valor”. Apunta que és un moment molt intens i emocionant per ella.
Referents femenins al cinema
Per altra banda i en referència a la importància de les noves directores en el cinema català, González-Adrio destaca que anys enrere hauria estat impossible que estudiés cinema i estigués pensant en fer pel·lícules. Assenyala que és important que hi hagi referents de dones, però “encara queda molt per fer perquè ja no és només que una dona dirigeixi, sinó que la gent no tingui prejudicis pel fet que siguis una dona i no tingui en compte ni l’edat, ni el gènere, ni el punt de vista i se’t respecti”.
