Andrea Motis: “M’he acostat a la música de la meva generació amb ‘Loopholes’”
La cantant i trompetista Andrea Motis explora a ‘Loopholes’, el seu nou projecte autoeditat, un so electrònic i flirteja amb el funk, el jazz elèctric i el neo-soul. “M’he acostat a la música de la meva generació”, afirma Motis en una entrevista amb l’ACN. La cantant remarca que una cosa evident del nou àlbum, respecte les seves obres anteriors, és que fa “un pas al costat de la línia que portava fins ara de treball” i que per aquest projecte concret compta amb altres músics diferents a la seva banda habitual. L’àlbum ha comptat amb la col·laboració de Christoph Mallinger i Steph Kondert com a coproductors.
Motis volia “sí o sí” treure disc aquest any, ja que des del 2019 no publicava àlbum. L’anterior, ‘Do outro lado do azul’, era de música brasilera i per aquest nou treball tenia clar que volia col·laborar amb Christoph Mallinger i Steph Kondert.
En un primer moment la idea era anar gravar a Nova York amb Kondert i una banda d’allà, però finalment els músics van viatjar a Barcelona per enregistrar l’àlbum. “El projecte s’ha gestat a Barcelona”, declara.
Així, el disc s’ha gravat amb una formació formada per Christoph Mallinger a la guitarra, violí i mandolina i Steph Kondert al baix elèctric. Aquests dos músics han estat també coproductors del disc. El grup es completa amb el teclista japonès, resident a Nova York, Bigyuki, el bateria Gregory Hutchinson, Zé Luis Nascimento a la percussió i Raja Kassis a la guitarra.
El disc anterior va estar dedicat a la música brasilera i ja va significar un canvi per Motis respecte el jazz tradicional i clàssic que havia fet fins aquell moment. “Amb Joan Chamorro fèiem discos més jazzístics, però amb les meves pròpies produccions la meva idea era fer discos amb temàtiques que em permetin explorar i aprendre”, remarca.
Motis se sent músic de jazz i creu que seguirà fent concerts amb el quintet amb el que sempre ha treballat durant deu anys, format per Joan Chamorro, Ignasi Terraza, Josep Travé i Esteve Pi. En aquest disc, però, volia explorar amb una nova banda música més electrònica i músiques que estan més lluny del disc anterior.
De fet, la trompetista explica que al repte de la diferència musical, se li sumava tocar amb una nova banda. “Per a moltes persones això és habitual, però per a mi era la primera vegada que comptava amb una altra banda i hi ha hagut moments de dubtes”, indica. Confessa que ha hagut d’acceptar i fer-se seva coses d’altres, però ressalta que és un disc molt seu i que l’ha decidit al 100%, tot i que no l’hauria pogut fer sola.
“M’he acostat a la música de la meva generació” amb ‘Loopholes’, declara. “Soc més coneguda per introduir el jazz a la meva generació i la gent del meu entorn”, però la música del nou disc “s’assembla més al que sona a la ràdio i potser és més vuitantera”.
Foto de PEre Francesch / ACN.