Àlex Monner: "El jovent s’ha de moure molt més del que ho fan els personatges a 'Los bárbaros' per viure tranquils"
‘Los bárbaros’ és la nova pel·lícula dels directors Martín Guerra i Javier Barbero, que arribarà a la pantalla gran el divendres 13 de juny. El film explica la història d’un grup de joves que ocupen un edifici en construcció durant la crisi del 2008 i busquen viure “al marge de la crisi que els envolta”, segons Guerra. En una entrevista a l’ACN, un dels seus protagonistes, Àlex Monner, admet que el que converteix els personatges en bàrbars és no ser productius pel sistema, com “uns pàries del capitalisme”. “El jovent s’ha de moure molt més del que es mouen els personatges per poder viure tranquils”, creu. Monner descriu que aquest tipus de cinema és poc comú a Espanya, per una “manca de dinamisme” que permet als personatges “avorrir-se”.
Foto de Sara Soteras / ACN.
Monner dona vida a un dels protagonistes, en Sergio, a qui descriu com un “pastor de ciutat”. Entre el repartiment, també s’hi troben Greta Fernández, Job Mansilla i Eliza Rycembel.
L’actor explica que el grup de joves travessa una “resignació plaent”, i la situació els permet connectar i avorrir-se. “Fan coses innecessàries, que a la vegada són les més necessàries de totes, com prendre el sol i estar amb gent”, sintetitza.
A parer seu, la pel·lícula deixa espai perquè els personatges es puguin avorrir i, curiosament, “fa que com a espectador t’avorreixis menys”. L’actor creu que el que els converteix en bàrbars és precisament el fet de no ser productius pel sistema i ser uns “pàries del capitalisme”.
Monner defensa que, a la vida real, el jovent “s’ha de moure molt més” del que ho fan els personatges per poder viure tranquils, o, com a mínim, així ho demostren els joves amb els quals es relaciona, explica.
“‘Los bárbaros és un tipus de cine que aquí, a Catalunya o a Espanya, no s'acostuma a veure”, afegeix, tret que relaciona amb la “manca de dinamisme”, però en destaca uns diàlegs “gustosos d’escoltar”.
Crisi i joventut
També en una entrevista amb l’ACN, Guerra remarca que, tot i estar condicionats per la crisi, aquest grup de joves són capaços de “viure al marge de la crisi que els envolta”. De fet, no creu que la idea de lluita o resistència social passi per la ment dels protagonistes perquè no tenen una agenda política ni ideologia, sinó que es tracta més d’una situació en la qual es troben.
Guerra incideix en el fet que el sentit del llargmetratge es basa a portar les coses amb lleugeresa, i en com tots els joves poden tenir un peu en el futur i a la vegada tenir-ne un altre posat en “ser jove” i passar una bona estona acompanyat. “Són dos peus que no estan eclipsats entre si”, conclou.
